Demanen a la nova consellera una aposta clara per l’educació pública

La FaPaC demana a la nova consellera d’Ensenyament que faci una aposta clara i contundent perquè l’educació pública sigui realment una prioritat de país

La federació fa una crida a la nova consellera perquè escolti les veus de la comunitat educativa a l’hora d’engegar politiques educatives a partir del setembre

La FAPAC reclama com a prioritat que es desencalli el Decret de menjador escolar per tal de definir un de nou que vinculi el servei al dret a l’educació i que sigui fruit del consens, la participació i el diàleg

Coincidint amb el nomenament avui de Clara Ponsatí com a nova consellera del Departament d’Ensenyament en substitució de Meritxell Ruiz, la FAPAC, com a federació que representa 2.291 AMPA de tot Catalunya i prop de 450.000 famílies, vol traslladar les seves demandes perquè siguin tingudes en compte en aquesta nova etapa.

La FAPAC confia que, des del seu nou càrrec, la nova consellera faci una aposta clara i contundent per defensar l’escola pública i fer que l’educació pública sigui realment una prioritat de país. En aquest sentit, la federació fa una crida perquè l’educació centri l’agenda política del Govern i perquè la veu de les famílies, com a part decisiva de la comunitat educativa, sigui escoltada i tinguda en compte en les polítiques educatives.

Algunes de les demandes que la FAPAC vol fer extensives a la nova consellera perquè les faci seves són:

  • Fer de l’educació realment una prioritat de país. És necessari comptar amb un canvi de tendència en els pressupostos del Departament d’Ensenyament perquè la inversió pública en educació a Catalunya assoleixi el 6%. La inversió actual d’un 2% del PIB ens situa a la cua de l’estat i d’Europa. No ens podem permetre un estalvi de recursos ni polítiques de retallades encobertes que van en detriment de l’equitat del sistema.
  • Definir un nou Decret de menjador escolar amb la participació de la comunitat educativa i que tingui en compte totes les veus incloses les famílies de l’escola pública. El Departament d’Ensenyament ha de garantir el servei de menjador escolar com un servei públic -universal i gratuït-, vinculat al dret a l’educació i al dret a l’alimentació, tant a primària com a secundària.
  • Garantir el manteniment de totes les línies educatives i centres públics. En el moment actual és més necessari que mai vetllar perquè l’educació sigui accessible per a tothom i garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats.
  • Abaixar la ràtio d’alumnes a les aules aprofitant la davallada demogràfica, doncs és una mesura prioritària per contribuir a la millora de la qualitat de l’educació i té un efecte posititu sobre el rendiment acadèmic de l’alumnat i sobre les pràctiques pedagògiques del professorat.
  • Obrir els menjadors escolars als centres de secundària. La compactació horaria als instituts ha suposat el tancament dels menjadors escolars en la majoria de centres i la supressió d’ajuts que es concedien. Hi ha necessitats no cobertes dels alumnes que hi estudien.
  • Fer que les beques menjador arribin a tots els alumnes que ho necessiten i que siguin del 100%. Només un 20% dels ajuts són totals, la majoria només cobreixen el 50% de l’àpat.
  • La cobertura de les necessitats alimentàries de tot l’alumnat ha de ser una prioritat dels poders públics.
  • Endegar un pla per posar fi a la segregació escolar vigent actualment, denunciat ja pel Síndic de Greuges des de fa 10 anys. L’actual sistema, en què conviuen una xarxa d’escoles d’elit alhora que hi ha fins a 200.000 alumnes etiquetats com a “màxima complexitat”, impedeix l’assoliment de l’execl·lència del conjunt del sistema educatiu català.
  • Realitzar una planificació educativa acurada que ha de permetre el manteniment de línies i la creació de nous instituts públics a molts barris i localitats de Catalunya on es fa evident la seva construcció.
  • Garantir l’atenció a la diversitat de l’alumnat, atès que està en fase de tramitació el Decret que regula l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu. És necessari comptar amb els recursos, les condicions i els professionals necessaris perquè s’atenguin les diversitats d’infants i joves.
  • Augmentar l’oferta pública per als cicles formatius, ja que és insuficient. La imposició de taxes en la formació professional pública exclou l’alumnat amb menys recursos.
  • Reconèixer el valor i treball de les AMPA i de les famílies que han estat i claus i ho continuen sent per garantir la bona marxa de molts centres educaitus fent possible, en molts casos, serveis importants com el de menjador o l’acollida matinal, la socialització de llibres o les extraescolars, que ja no disposen de finançament públic.

Deixa un comentari

*