Estimades Rambles

Estimades Rambles

Les Rambles el lloc del meu despertar a la vida social la i en elles la ‘Forca de l’Odi’

La meva gran oportunitat va ser aquell dia que el meu pare al veure el fill repenjat en la irresponsabilitat em va dir: ‘A Treballar i estudiar per la Nit’ ; I aquell primer adolescent que vaig ser de sobte topa amb les Rambles per anar a Treballar: Per aprendre a cosir, Rambla avall carrer Escudellers, per fer de venedor a la Botiga prop del Pla de l’Os, prop del mosaic d’en Joan Miró , prop de la Boqueria, darrere el quiosc.

Molt a prop, massa a tocar; del final del trajecte de la furgoneta de l’odi radical, terrorista. ‘Per això aquest atemptat a trasbalsat la memòria del meu despertar a la vida social, cultural, i espiritual’.

Les Rambles sense jo saber-ho, van ser la meva escola: El rostre humà, la fisonomia dels comportaments de les persones, la munió de maneres, motius, estils, opcions de viure la vida.

Allí vaig saber que la gent és molta gent, que el poble són molts pobles, que cadascú és un univers sencer i tots essent molt diferents, ens hi ha semblem molt. Allí vaig sentir que el món te pare, Déu i per això cada persona és germà.

Les Rambles han estat el meu llibre de capçalera, la florista, la peixatera, el botiguer, el treballador, el policia, l’estudiant, el turista, el manifestant, el pobre, el lladre, la mare, les filles, els rics, els de la classe mitjana, els immigrants, els marginats, la dona de la vida i els seus clients, i els clients de mil coses, el que passeja, el que treballa, la que treballa moltíssim, el transportista, el guàrdia urbà, el que bada, el que no sap que fer, el que passeja la seva solitud, el que camina amb arrogància, i el que ho fa compungit.

Allí vaig aprendre que aquests són els meus veïns, que la gent som persones molt concretes. Les Rambles em van aclarir que les ideologies defineixen amb poca traça i mala fe, judiquen amb molt poc encert, generen filies i fòbies nècies, que no encaixen amb la realitat i la desencaixen. Allí vaig veure ben clar que cada persona és una ànima que la fa sagrada i que al darrera de cada vida, hi ha una persona que viu amb el desig viu o trencat. I molts cops amb sort o molt poca sort vol i anhela els horitzons amorosos i eterns.

Allí vaig sentir que el món te pare, Déu i per això cada persona és germà

Passats els meus 40 anys vaig tornar a ramblejar com a capellà i vaig tocar les Rambles des del Raval, Sant Agustí, carrer Hospital i molt a prop del final del trajecte de la furgoneta que va assassinar a la gent, les persones, els turistes, els veïns de les meves estimades Rambles.

En aquell moment de la meva vida decididament vaig deixar-me tocar per les pobreses, els immigrants sense papers, un tapís de nacionalitats i religions diverses; Els avis sols, molt sols en els pisos més enfilats amb difícils i estretes escales, els marginats: Els grotescos i entranyables, els desencaixats i espavilats en sobreviure, els ferits i els ensorrats, les dones de la vida enfonsades pels anys, el travestí envellit pantomima de molts, la gent que dorm al carrer, i els lladres de pobresa i amb pobresa i els alcohòlics que passegen amb passeig sense altres parades i destí que el de l’alcohol que poden trobar. Allí vaig saber que en els pobres, la pobresa existencial fa més soroll, però que tot humà te i porta pobresa. Per això amb més força vaig sentir la paternitat de Déu l’únic que pot abraçar la nostra pobresa.

Fills de la Furgoneta, llàstima que mai heu tingut a la capçalera del vostre llit les lliçons humanes de les Rambles; per descobrir l’ànima i la sagrada vida de cada persona.

Maleït sia qui a sembrat l’odi en els vostres cors.

Però per molt escandalós que soni, els fills de la furgoneta i els maleïts sembradors d’odis; també els miraré amb els ulls de la Fe en Crist, amb la mirada humana i espiritual que vaig aprendre a Les Rambles de Barcelona.

Mossèn Antoni Deulofeu

Author: Mossèn Antoni Deulofeu

Deixa un comentari

*